Immigrants: la baula més feble

Tots som conscients de que la immigració no és per a res un fenomen nou: a diari es pot observar com centenars d’immigrants tracten d’accedir a Europa arriscant la seva vida en l’intent, i molts cops havent de pagar aquest preu. Lluny de ser una “invasió” com pretenen fer-nos veure, es fa necessari considerar la situació en la que es troben a diari. El brutal saqueig per part de les grans potències imperialistes, les guerres, la gana i la misèria... tots són elements constants dels que l’immigrant es veu obligat a fugir, i fuig on creu que per fi obtindrà el mínim benestar que se li nega al seu lloc d’origen.

Si sobreviu al mar que tantes vides s’ha cobrat, si viu per contar l’intent d’assassinat per part dels cossos repressius europeus, o si aconsegueix desfer-se de l’amenaça de deportació o de les tortures als Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs) i pot entrar a territori europeu; l’immigrant s’adona de que el seu infern no ha fet res més que començar. A diari haurà de suportar la cruel explotació de l’empresari o mafiós que s’aprofita de la seva condició per tenir-lo treballant fins a l’extenuació en les pitjors condicions imaginables a canvi d’un salari pèssim (que possiblement en la seva major part serà enviat a la seva família a l’Àfrica), o bé haurà de lidiar amb els covards racistes que tenen la miserable gosadia de creure’s per sobre d’una persona pel simple fet de tenir un color de pell diferent.

Els països “avançats” espolien sense pietat el continent africà per sostenir el seu immoral tren de vida, generant com a conseqüència la tremenda pobresa que força a l’immigrant a buscar-se la vida a Europa. I què rep l’immigrant a canvi? Odi racial, explotació salvatge, pisos pastera, constant amenaça de deportació. Viuen un infern i els mitjans de manipulació ens els presenten com una amenaça que ve al nostre país per robar-nos el treball i malbaratar els diners dels nostres impostos.

Nosaltres, en canvi, volem fer una crida a la solidaritat internacionalista de la que haurien de fer gala tots els treballadors sense distinció. Siguis senegalès, marroquí, madrileny o lleidatà no deixes de ser un treballador, una persona que ha de vendre la seva força de treball per poder sobreviure en aquest sistema d’opressió constant que ha aconseguit enemistar-nos entre nosaltres. Un famolenc, un aturat, un sense sostre, un malalt o un analfabet no ho són menys per ser immigrants; perquè volem exterminar la gana en la seva totalitat, perquè volem que tothom pugui tenir un treball digne i un sostre baix el que dormir, perquè la sanitat i l’educació són drets universals als que tot el món hauria de poder accedir sense distinció de raça o cultura.

Els capitalistes lladraran i acusaran als immigrants de rebre més ajudes que els natius, els criminalitzaran constantment tractant-los com escòria que acudeix al nostre territori a delinquir. Es tracta d’un exercici de la més fastigosa hipocresia dels poderosos, que no són sinó els culpables de la situació que viuen els immigrants als seus països d’origen, els que estan forçant l’èxode massiu dels africans cap al continent europeu, els que es valen d’aquests i els exploten sense pietat aprofitant-se de la seva situació “il·legal”. Aquesta moral burgesa no pot tenir cabuda entre els treballadors, ni ara ni mai. Tinguem clar que el capitalisme és el nostre veritable enemic i contra qui s’ha de dirigir la nostra ràbia, que no són altres que els enemics del poble que perpetuen d’una o una altra forma aquest sistema criminal.

O. Ricart