Davant el Primer de Maig

L'1 de Maig neix com a homenatge als treballadors que van donar literalment la vida per un treball digne, especialment en honor als màrtirs de Chicago, assassinats l’any 1887 als Estats Units pels capitalistes que no els van perdonar la seva lluita ferma i fidel als treballadors.

Avui, els capitalistes hereus d'aquells assassins de lluitadors, intenten acabar amb la reinvindicació revolucionària al dia del treballador amb els seus sindicats corruptes i domesticats CCOO i UGT. Però aquí estem nosaltres seguint amb la lluita anticapitalista, l'única que pot conquerir un treball digne amb lluita contundent. Els sindicats del poder parlen de vaga i de sortir al carrer a protestar després d'haver pactat amb els enemics de la classe obrera la nostra precarietat i la nostra misèria. El moviment revolucionari no pot avançar si no denunciem que són part del capitalisme que ens condemna, part del problema.

Els capitalistes de l'Estat espanyol ja no necessiten aplicar la pena de mort per imposar les seves brutals polítiques (tot i que assassinen de moltes maneres a la classe obrera com retallant en sanitat), ara els hi és suficient amb sedar al poble amb drogues, la televisió, el derrotisme i tancant a la presó a multitud de revolucionaris. El dia del treballador no podem oblidar que a les presons de l'Estat espanyol hi ha presos polítics que com els màrtirs de Chigago també van lliurar la seva vida a la causa obrera. La repressió de l'Estat ens ensenya que hi haurà més en els propers anys, per això és tan important teixir una forta xarxa de solidaritat. La lluita ferma pels nostres drets portarà repressió i hem d'enfortir-nos per afrontar-la millor.

Sabem que no bastaran passejos per canviar les coses, que la lluita ha de ser més contundent i diària. Sense organització revolucionària no podem plantar cara a aquest Estat feixista que ens nega constantment les llibertats més bàsiques, per això, des de Resisteix cridem a la unió de treballadores, aturats i estudiants per fer front a l'Estat al marge de les institucions burgeses, perquè la lluita està al carrer i no en partits del règim que legitimen al capitalisme i a la seva falsa democràcia.

Multipliquem la consciència de classe amb la nostra lluita i denunciem obertament als que pretenen anul•lar el caràcter anticapitalista del dia del treballador. Moltes i molts van donar la vida pels drets que avui ens roben amb total impunitat com per a que no oposem resistència. Per la nostra dignitat i la dels nostres, pel passat que volen que oblidem, pel present que ens destrossen i el futur que ens neguen. Ells mai ens donen pau així que preparem-nos per la guerra, ha quedat de sobres demostrat que amb combat la història es pot canviar.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

CONTRA LA SEVA REPRESSIÓ, SOLIDARITAT I NI UN PAS ENRERE!

RESISTIR ARA ÉS VÈNCER EN EL FUTUR!