Com bé indiquem en el títol d'aquesta entrada, les dones de classe obrera no volem commemoracions festives el dia 8 de Març, no volem festa sinó protesta. Ens oposem radicalment a la celebració oficial que promouen els grans mitjans de comunicació i fomenten la desigualtat considerant-nos mera carn de consum. Aquest dia la televisió i les revistes s'omplen d'anuncis publicitaris exclusius per a "dones"; volen obligar-nos a consumir maquillatge, productes de neteja, cremes anti-estries i que creguem que això és el màxim al que podem aspirar les dones, a consumir desesperadament.
Pitjor encara és el fet que aquests productes "per a dones" no són per al nostre gaudiment sinó per al dels homes; perquè ens vegin més maques, perquè els preparem millors menjars o perquè mantinguem neta la casa. D'altra banda, a més de masclista, aquesta "celebració" oficial del 8 de març és tremendament classista. Ens assetgen amb publicitat i volen obligar-nos a consumir coses que moltes vegades són inassolibles per a la majoria de dones. La majoria pertanyem a la classe treballadora, la que omple les llistes de l'atur, la que ha de fer malabars per arribar a fi de mes, la que té sanitat pública que cada vegada és menys pública i de menor qualitat, a la qual volen llevar-li el dret a avortar i no volen deixar estudiar.
Com anem a festejar aquest dia amb regals materials cars si tenim un sou que no ens dóna ni per acabar tranquil·les el mes o directament no tenim cap sou? Fomenten descaradament la desigualtat de gènere i de classe, ens enganyen dient-nos que si treballem dur algun dia arribarem a ser com aquestes acuradíssimes models i podrem gaudir d'aquests productes cars. Ens fan sentir culpables per no semblar-nos a aquestes altes, rosses i primes models dels anuncis i per no poder permetre'ns malbaratar els pocs diners que tenim en un perfum de Carolina Herrera. Però no, no tenim la culpa de no ser riques, no tenim la culpa de no haver nascut en una família acomodada i de no tenir unes mans llises com si mai haguéssim hagut de fregar plats ni treballar.
Tinguem clar que culpa la tenen ells per explotar-nos cada dia més amb la finalitat de que els rics puguin guanyar més diners i precaritzar-nos a nosaltres encara més. No tenim la culpa i no anem a sentir-nos culpables, anem a lluitar per un futur digne lliure de masclisme i d'explotació.
Els servim submises i és per això que així ens volen. Manipulen aquesta data i ens la pinten com si fos una festa, i tot això per a no donar-li el caràcter reivindicatiu i de classe que realment té. Ni tan sols ens explica la veritat sobre el sorgiment del 8 març i ens enganyen dient-nos que és el Dia de la Dona i ometen que és el Dia de la Dona TREBALLADORA. És per això que nosaltres, dones treballadores, hem de donar-li a aquest dia el veritable significat que té, que no és un altre que la lluita per l'emancipació de les dones, per la Revolució socialista que assenti les bases d'un futur igualitari. Com ja sabreu algunes, el 8 de març es va proclamar com el "Dia internacional de la Dona treballadora" en la II Conferència Internacional de Dones socialistes, acceptant així la proposta de la comunista Clara Zetkin que tenia com a principal objectiu lluitar per la igualtat de drets.
Animem a totes les dones pertanyents a la classe obrera a unir-se a la lluita per la veritable igualtat de gènere, que no és una altra que la Revolució socialista. No volem festes, volem reivindicacions. No volem flors ni bombons, volem drets i pa. Per tot això, hem de militar activament contra el sistema capitalista que fomenta el patriarcat. Que no ens confongui el feminisme burgès que ens anima a unir-nos a les dones que ens exploten i a oblidar-nos l'opressió que sofrim com a classe. La nostra lluita és conjunta amb la resta dels treballadors: obreres i obrers, només unides enderrocarem aquest gran llast que ens oprimeix i es diu Capitalisme. A partir de llavors podrem començar a formar un món diferent i, sobre unes bases econòmiques justes i iguals per totes i tots, arribar al final en el nostre camí cap a l'emancipació de la dona. Tot això requereix constància, lluita sense descans i militància anticapitalista. Nosaltres podem amb tot això i més i ho anem a demostrar.
Per una igualtat real, de gènere i classe!
Dona, aixeca't i protesta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada