No existeixen sortides miraculoses

En temps de crisi, sempre apareixen falsos messies prometent miracles per millorar la nostra situació. Tot tipus de sortides fàcils, castells en l'aire creant il·lusions impossibles que acabaran estavellant-se contra el mur de la crua realitat. Davant el gran poder del capitalisme que ens oprimeix, no existeixen còmodes alternatives, ens ho recorda la policia cada vegada que ens colpeja quan sortim al carrer a exigir els drets que ens roben. Ens ho recorden les seves lleis fetes per protegir als rics i castigar als pobres, per evitar qualsevol canvi profund per la via legal.

Aquests messies conta - contes juren treure'ns de la precarietat o de la misèria si els votem, el que no expliquen perquè no els interessa, és que en aquest Estat l'oligarquia financera ho té tot lligat i ben lligat per a que sigui impossible transformar l'Estat des de les urnes, des de les seves mateixes institucions. Més preocupats pel seu ego, per xuclar poltrones i per guanyar diners, que en explicar la veritat, aconsegueixen confondre a un gran nombre de persones per l'atractiu del seu missatge que assegura portar grans canvis sense grans esforços. La gent desesperada necessita creure en sortides ràpides i fàcils, tenir fe cega sense analitzar si és viable o no el que proposa l'esquerra domesticada del règim.

Si la burgesia protegeix els seus privilegis saquejats a la classe obrera amb les armes, de res serviria que guanyéssim unes eleccions, perquè no són les urnes les que donen el poder. Tot això suposant que ens deixessin participar amb un programa realment revolucionari, cosa impensable en aquest Estat que il·legalitza partits si li suposen un veritable problema. Tot això suposant que canviessin la llei electoral, feta per a que fins als canvis més insignificants siguin gairebé impossibles. Encara així, encara que poguéssim guanyar unes eleccions amb un programa revolucionari, defensarien els seus luxes armats fins a les dents, doncs així es van fer amb el poder els feixistes després de guanyar la guerra civil, doncs així ens oprimeixen brutalment quan intentem canviar les coses encara que sigui amb una manifestació pacífica de les quals amb prou feines serveixen per a alguna cosa. 

Avui l'oligarquia no tornaria a permetre la victòria d'un front popular com el del 36, no és el mateix context, no es permetrien aquest error una vegada. Per això, encara que sigui bonic i senzill creure en solucions miraculoses, sabem que a les urnes no hi ha sortida alguna, que serà la resistència més decidida als carrers la que obri el camí fins a la meta de la revolució que posi final al poder dels explotadors. Mentre, només queda organitzar la resistència, conscienciar a la classe obrera (això no es fa prometent sortides impossibles) i enfortir la lluita de carrer. Gamonal va demostrar que fins que arribi la revolució, només seran possibles petites conquestes amb resistència ferma, amb barricades i enfrontaments amb la policia si és necessari, desgraciadament no n'hi ha prou amb manifestacions i amb ocupar les places perquè cedeixen per la por. Totes les conquestes del moviment obrer al llarg de la història han estat a força de fer tremolar a la burgesia, no hi ha un altre camí i amb tot el que aquesta ha après, encara menys. Les sortides miraculoses són atractives a la ment però no es podran materialitzar mai. Les sortides possibles són costoses, porten temps i ens costaran sang, suor i llàgrimes (res al que no estiguem acostumats en la lluita contra l'Estat criminal) però són les úniques que poden portar el canvi que necessitem.

M. Espiga