Ads 468x60px

dimecres, 23 d’octubre del 2013

A per la vaga indefinida i combativa!

El govern del PP, al servei del poder financer com qualsevol partit capitalista, ha tornat a copejar durament una educació pública ja massacrada per un sistema que fa negoci amb els drets més bàsics. L'arrel del problema és que aquesta educació està feta per perpetuar als que volen que no recordem el passat, ens amarguen el present i ens roben el futur. Wert només és un col·laborador més del règim que ens condemna. Per això, aproven lleis com la LOMCE que serveixen als rics discriminant a la classe treballadora, veient-nos abocats a no poder pagar matrícules desorbitades i amb cada vegada menys oportunitats en tots els àmbits. 

Ens saquegen per invertir encara més en una educació elitista i religiosa que separi als alumnes segons el sexe o el lloc d'origen. L'obsessió del govern per semblar-se cada vegada més al franquisme el porta, a més a més, a intentar aïllar la cultura catalana que tan perseguida va estar pels seus. Si l'educació pública ja tenia pocs mitjans i era trepitjada per la privada, ara encara estarà més controlada per la burgesia, temerosa de que els humils puguem tenir accés a aquesta.

Davant tan greus atacs al l’estudiantat de classe treballadora, ens veiem obligats a sortir als carrers i a fer vaga per no només protestar i conscienciar, sinó per preparar-nos per a lluites més decisives i fortes sense les quals no conquistarem una educació pública de qualitat. Caminem cap a una vaga indefinida i ferma sense caure en les venudes de fum dels sindicats del capital com CCOO i UGT. Unim-nos estudiants, aturats i treballadors, per lluitar contra el sistema al que serveix el govern que ens deixa, o sense accés a l'educació o amb accés a una educació pèssima. Amb estudis o sense estudis, abocats a l'atur o a treballs escombraries. 

És un error centrar-nos en Wert com fer-ho només en el PP. El P$OE, com faria qualsevol altre partit del règim, va anteposar l'educació privada a la pública. Però no podem conformar-nos amb millorar una mica la pública, si volem igualtat d'oportunitats, hem de lluitar pel socialisme que impedeixi que existeixi l'educació privada, doncs és contrària a aquesta i ensenya tares conservadores com l'homofòbia o el suport a la criminal església catòlica que amb un govern o un altre, sempre ha tingut gairebé el mateix poder que en l'època del "caudillo".

La nova reforma suposa una major competitivitat, productivitat i major mercantilizació del sistema educatiu. El que, dit d'una altra manera, significa que l'educació es posa al servei del mercat encara més del que ja estava i les desigualtats abismals entre l'escola pública i privada es van s'accentuaràn més. Temen una educació crítica amb el sistema que ens llança a la precarietat més absoluta o a la misèria mentre els afins al OPUS que governen, fan el possible per extingir qualsevol espai que escapi mínimament del seu control total.
                                                               
Podem trobar com en FP es pretén “formar”, millor dit, adoctrinar en l'exercici de la “ciutadania democràtica”, és a dir, en l'acceptació de les seves injustes lleis o de la seva Constitució imposada a força de sang, de les seves falses i amanyades eleccions… En conclusió: fer ciutadans obedients que no posin en dubte aquest Estat corrupte i il·legítim per a que siguin incapaços de plantar cara a la seva tirania.

L'eliminació de la reaccionària assignatura “Educació per a la Ciutadania” (que mai va ser una alternativa progressista a la formació religiosa, sinó una altra manera –laica, en aquest cas- de continuar rentant el cervell al personal) va a ser substituïda per aquesta cosa de la “Educació Cívica i Constitucional”. D'altra banda, no podem deixar d'esmentar la coneguda, en paraules de Wert, “españolización”. Tornem, no només al nacionalcatolicisme, sinó també a allò de la “Formació de l'esperit nacional”, donant una altra volta de rosca en l'opressió de les nacionalitats oprimides per l'Estat.

L'aposta més forta d'aquesta reforma és, segons ells, la "empleabilidad". Però quina "empleabilidad" es donarà quan en el 2013 hi ha més de 6 milions d'aturats? Quina "empleabilidad" quan el sistema està immers en una de les seves majors crisis? Quina "empleabilidad" quan aquest sistema és una crisi constant?
Aquest sistema es basa en la desigualtat, i no pot ni vol garantir la plena ocupació, ja que necessita de l'existència d'un gran nombre d'aturats a manera d'exèrcit de reserva per abaratir, cada vegada més, la mà d'obra.

Aquesta reforma, d'altra banda, s'imposa per força, sense ni tan sols molestar-se a fer la pantomima d'obrir un diàleg amb la
comunitat educativa. No obstant això, això no ha de sorprendre a ningú, vivim en un Estat en el qual només la burgesia tria i té llibertat. I això és alguna cosa que es va fer cada vegada més evident. I no perquè, en aquests moments, està governant la dreta, sinó perquè la l’agudització de la crisi permanent del capitalisme condueix a un major desenvolupament del feixisme a tots els nivells, independentment de qui tingui la batuta del govern. En qualsevol cas, pot ser que els peperos siguin més casposos que els psoeros, però aquests últims no són menys culpables que aquells. Sobrades mostres han donat en les últimes tres dècades en qüestió d'explotació, corrupció, repressió, etc.

La solució al problema de l'educació és òbvia. Sabem que fins que no es doni la superació d'aquest sistema, mai es podrà parlar d'una educació real, que prengui l'escola com un procés de socialització, que fomenti els valors com la formació integral de la persona, la cultura, la solidaritat, i no la competitivitat, l'individualisme i la ignorància. L'alternativa a l'educació burgesa no és cap quimérica educació democràtica o progressista, que no té cabuda sota un sistema capitalista. L'alternativa a l'educació burgesa és l'educació socialista. I això implica que la lluita per la defensa del dret a l'educació i a la cultura és part o ha de ser part de la lluita pel derrocament del capitalisme i per la construcció socialista. Per tant, l'elecció no s'estableix únicament entre l'educació pública i educació privada, com semblen plantejar-ho certs sectors del moviment de protesta pel dret a l'educació, sinó quin tipus d'educació volem i a quins interessos ha de servir: si als interessos de la burgesia o als interessos de la classe obrera i els sectors populars. Les classes i la lluita de classes també estan presents en el problema educatiu.

CONTRA EL CAPITALISME QUE ENS REDUEIX A MERCADERIA!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada