El
govern del PP, al servei del poder financer com qualsevol partit capitalista, ha
tornat a copejar durament una educació pública ja massacrada per un sistema que
fa negoci amb els drets més bàsics. L'arrel del problema és que aquesta
educació està feta per perpetuar als que volen que no recordem el passat, ens
amarguen el present i ens roben el futur. Wert només és un col·laborador més
del règim que ens condemna. Per això, aproven lleis com la LOMCE que serveixen
als rics discriminant a la classe treballadora, veient-nos abocats a no poder
pagar matrícules desorbitades i amb cada vegada menys oportunitats en tots els
àmbits.
Ens saquegen per invertir encara més en una
educació elitista i religiosa que separi als alumnes segons el sexe o el lloc
d'origen. L'obsessió del govern per semblar-se cada vegada més al franquisme el
porta, a més a més, a intentar aïllar la cultura catalana que tan perseguida va
estar pels seus. Si l'educació pública ja tenia pocs mitjans i era trepitjada per
la privada, ara encara estarà més controlada per la burgesia, temerosa de que
els humils puguem tenir accés a aquesta.
Davant tan greus atacs al l’estudiantat de
classe treballadora, ens veiem obligats
a sortir als carrers i a fer vaga per no només protestar i conscienciar, sinó
per preparar-nos per a lluites més decisives i fortes sense les quals no
conquistarem una educació pública de qualitat. Caminem cap a una vaga
indefinida i ferma sense caure en les venudes de fum dels sindicats del capital
com CCOO i UGT. Unim-nos estudiants, aturats i treballadors, per lluitar contra
el sistema al que serveix el govern que ens deixa, o sense accés a l'educació o
amb accés a una educació pèssima. Amb estudis o sense estudis, abocats a l'atur
o a treballs escombraries.
És un error centrar-nos
en Wert com fer-ho només en el PP. El P$OE, com faria qualsevol altre partit
del règim, va anteposar l'educació privada a la pública. Però no podem
conformar-nos amb millorar una mica la pública, si volem igualtat
d'oportunitats, hem de lluitar pel socialisme que impedeixi que existeixi
l'educació privada, doncs és contrària a aquesta i ensenya tares conservadores
com l'homofòbia o el suport a la criminal església catòlica que amb un govern o
un altre, sempre ha tingut gairebé el mateix poder que en l'època del
"caudillo".
La nova reforma suposa
una major competitivitat, productivitat i major mercantilizació del sistema
educatiu. El que, dit d'una altra manera, significa que l'educació es posa al
servei del mercat encara més del que ja estava i les desigualtats abismals entre
l'escola pública i privada es van s'accentuaràn més. Temen una educació crítica
amb el sistema que ens llança a la precarietat més absoluta o a la misèria
mentre els afins al OPUS que governen, fan el possible per extingir qualsevol
espai que escapi mínimament del seu control total.
Podem trobar com en FP
es pretén “formar”, millor dit, adoctrinar en l'exercici de la “ciutadania
democràtica”, és a dir, en l'acceptació de les seves injustes lleis o de la
seva Constitució imposada a força de sang, de les seves falses i amanyades eleccions…
En conclusió: fer ciutadans obedients que no posin en dubte aquest Estat corrupte
i il·legítim per a que siguin incapaços de plantar cara a la seva tirania.
L'eliminació de la
reaccionària assignatura “Educació per a la Ciutadania” (que mai va ser una
alternativa progressista a la formació religiosa, sinó una altra manera –laica,
en aquest cas- de continuar rentant el cervell al personal) va a ser
substituïda per aquesta cosa de la “Educació Cívica i Constitucional”. D'altra
banda, no podem deixar d'esmentar la coneguda, en paraules de Wert, “españolización”.
Tornem, no només al nacionalcatolicisme, sinó també a allò de la “Formació de
l'esperit nacional”, donant una altra volta de rosca en l'opressió de les
nacionalitats oprimides per l'Estat.
L'aposta més forta
d'aquesta reforma és, segons ells, la "empleabilidad". Però quina
"empleabilidad" es donarà quan en el 2013 hi ha més de 6 milions
d'aturats? Quina "empleabilidad" quan el sistema està immers en una
de les seves majors crisis? Quina "empleabilidad" quan aquest sistema
és una crisi constant?
Aquest sistema es basa
en la desigualtat, i no pot ni vol garantir la plena ocupació, ja que necessita
de l'existència d'un gran nombre d'aturats a manera d'exèrcit de reserva per
abaratir, cada vegada més, la mà d'obra.
Aquesta reforma,
d'altra banda, s'imposa per força, sense ni tan sols molestar-se a fer la
pantomima d'obrir un diàleg amb la
comunitat educativa.
No obstant això, això no ha de sorprendre a ningú, vivim en un Estat en el qual
només la burgesia tria i té llibertat. I això és alguna cosa que es va fer cada
vegada més evident. I no perquè, en aquests moments, està governant la dreta,
sinó perquè la l’agudització de la crisi permanent del capitalisme condueix a
un major desenvolupament del feixisme a tots els nivells, independentment de
qui tingui la batuta del govern. En qualsevol cas, pot ser que els peperos
siguin més casposos que els psoeros, però aquests últims no són menys culpables
que aquells. Sobrades mostres han donat en les últimes tres dècades en qüestió
d'explotació, corrupció, repressió, etc.
La solució al problema
de l'educació és òbvia. Sabem que fins que no es doni la superació d'aquest
sistema, mai es podrà parlar d'una educació real, que prengui l'escola com un
procés de socialització, que fomenti els valors com la formació integral de la
persona, la cultura, la solidaritat, i no la competitivitat, l'individualisme i
la ignorància. L'alternativa a l'educació burgesa no és cap quimérica educació
democràtica o progressista, que no té cabuda sota un sistema capitalista.
L'alternativa a l'educació burgesa és l'educació socialista. I això implica que
la lluita per la defensa del dret a l'educació i a la cultura és part o ha de
ser part de la lluita pel derrocament del capitalisme i per la construcció
socialista. Per tant, l'elecció no s'estableix únicament entre l'educació
pública i educació privada, com semblen plantejar-ho certs sectors del moviment
de protesta pel dret a l'educació, sinó quin tipus d'educació volem i a quins
interessos ha de servir: si als interessos de la burgesia o als interessos de
la classe obrera i els sectors populars. Les classes i la lluita de classes
també estan presents en el problema educatiu.
CONTRA
EL CAPITALISME QUE ENS REDUEIX A MERCADERIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada